La ‘comparació de gèneres artístics’ és un exercici pedagògic senzill, que es recolza damunt la tradicional activitat teatral a l’Escola. Junt amb l’ús del text teatral és l’eix principal de l’estructura dramàtica i pedagògica que es pretén impulsar.
La ‘comparació de gèneres artístics’ intenta aprofitar, encara més que ho fa normalment, les virtuts que aquesta praxis atorga a la funció educativa i de suport a l’àmbit terapèutic.
Formula al camp de l’Ensenyament una estratègia molt útil, que, des de la pràctica teatral (avesada a interactuar amb determinats gèneres per assolir un objectiu general), pretén implicar en una dinàmica interdisciplinària expressions artístiques no convocades habitualment per aquesta pràctica teatral.
* Comparar medis artístics, a partir d’un impuls comú, tot reunint professionals de diferents disciplines en estades i analitzar i collir l’enriquiment que esdevé d’aquesta interacció artística, és un plantejament que s’ha investigat i desenvolupat profusament.
* És cert que l’Art Dramàtic de bell antuvi, ha exercit aquesta funció, convocant l’acció de moltes disciplines per a construir un projecte comú: La posta en escena d’una peça dramàtica. Les arts plàstiques, la música, la dansa... s’ajunten en lloc i moment a l’acció dramàtica per a donar sentit a aquest projecte comú.
* Però també és cert que aquesta convocatòria de contribucions d’altres arts que fa el Teatre, és limitada. No va adreçada a qualsevol disciplina. Unes són habituals, altres no tant i altres no hi apareixen mai.
* Comprovada l’eficàcia educativa del Teatre a l’Escola, l’exercici de ‘comparació de gèneres artístics’ que proposem, intenta ampliar aquesta llista de disciplines assídues durant l’elaboració de qualsevol treball dramàtic, a l’impulsar la relació entre l’assaig i representació teatral i la pràctica de gèneres no habituals a l’escenari.
És això el que planteja l’exercici de ‘comparació de gèneres artístics’: aventurar-se a convocar altres gèneres no habituals. Però aconseguir aquesta incorporació d’uns gèneres diferents als habituals a la tasca teatral, ha exigit implantar determinades estratègies a l’estructura dramàtico-pedagògica de les propostes escèniques, en el moment de concebre-les.
Comparació Teatre-Narrativa:
L’estratègia emprada per dissenyar aquest exercici de comparació ha estat la d’escriure una novel·la que expliqui la mateixa història explicada per l’obra de teatre que s’està assajant. A partir d’aquest material (obra de teatre + novel·la), es proposa un exercici tant senzill com suggeridor:
* El primer pas consisteix en posar en marxa el muntatge de l’obra de teatre escollida.
* Un cop avançada la posta en escena de l’obra i arribat el punt que els participants estiguin prou assabentats de la trama, es proposa la lectura de la novel·la corresponent.
* A partir d’aquest instant, es propicia la comparació entre les seqüències d’obra de teatre assajada i de la novel·la llegida que narren els mateixos esdeveniments. Comparació destinada a desvetllar els recursos literaris, gramaticals i dramàtics que ha utilitzat l’autor per a convertir en llenguatge narratiu determinat episodi de l’obra de teatre i a l’inrevés, en proposta d’acció dramàtica un fragment de la novel·la que s’ha llegit.
Les obres de teatre d’aquest autor pensades per a dur a terme aquest exercici són ‘El Màgic Sapastre’ i ‘Les sirenes s’avorreixen’ (Editada en castellà) . No obstant, encara no estan disponibles en català les novel·les, que, en castellà es diuen ‘El Mago Calamidad’ i ‘Misotokos, la isla de las sirenas’.
Tenim a disposició la versió en català de ‘El Màgic Sapastre’ i ‘Les sirenes s’avorreixen’. Cal només que us poseu en contacte amb nosaltres.
Comparació Teatre-Cine:
L’exercici de comparació entre la pràctica teatral i el llenguatge cinematogràfic es planteja dins l’acció dramàtica suggerida per ‘Les sirenes s’avorreixen’ (Editada en castellà), procediment que s’explica detalladament al treball d’aquest autor ‘El asombro de Mnemosine’, guardonat amb el ‘Premio JUAN CERVERA de investigación en Teatro Infantil y Juvenil’, atorgat en 2.002 per Assitej-España. (D’aquest treball hi ha disponible un resum)
El procediment es distribueix en diferents nivells d’aprenentatge del llenguatge cinematogràfic:
* El primer nivell consisteix en l’aprenentatge de terminologia, professions i maniobres pròpies del medi i, per posar-lo en marxa, tan sols cal assajar l’obra de teatre, que simula el rodatge d’una pel·lícula de pirates, i insistir-ne en aquests elements: el termes que s’utilitzen, les maniobres cinematogràfiques que s’hagin d’efectuar i els professionals que s’encarreguen d’executar-les.
* Un segon nivell proposa introduir-ne situacions i diàlegs que comportin l’anàlisi d’alguns aspectes teòrics, com la norma de 180º, inserida aposta en els esdeveniments escènics que conformen l’acció dramàtica, produint conflictes i resolucions que nodreixen així mateix la pròpia acció dramàtica.
* En un tercer nivell, es proposa que, un cop distribuït l’espai escènic entre actors que simulen ser actors d’una pel·lícula de pirates i personal tècnic que simula filmar-los,
s’empri una càmera de debò i es procedeixi a rodar de veritat les accions escèniques construïdes pels actors de la pel·lícula simulada.
* Segueixen alguns nivells més, com el del muntatge i visionat de la pel·lícula filmada, etc., d’acord amb les possibilitats del col·lectiu que emprengui aquest treball.
En qualsevol cas, el procediment és senzill i aprofita una tradició inesborrable del panorama escolar: el muntatge d’una obra de teatre escolar.
Tenim a disposició la versió en català de ‘Les sirenes s’avorreixen’. Només cal que us poseu en contacte amb nosaltres.
Comparació Teatre-Poesia:
Dintre d’aquest joc d’introduir altres gèneres no habituals en la dinàmica interdisciplinària de la pràctica teatral, ‘Vivència lorquiana’, el recital participatiu que oferim a les escoles, compleix la funció de comparar Teatre i Poesia, perquè aplica elementals recursos i estratègies escènics a l’acte de recitar poemes en veu alta.
L’acció interdisciplinària de la guitarra i de la guitarra i el ‘cante’, afegida a l’acte d’introduir aspectes propis de la pràctica teatral mentre s’executa la lectura dels poemes, materialitza aquest propòsit. La distribució dels poemes en personatges que seran interpretats per diferents lectors i les diverses formes plantejades durant el recital per a promoure un decorat imaginari que ajudi a configurar ambient i circumstàncies dels poemes, són l’ànima d’aquest exercici de comparació, amb la contribució de la música de guitarra i ‘cante’.
